Introducció
El meu primer contacte amb la geologia de Formentor es va produir ja fa uns anys, quan feia la carrera de geologia. Des de les hores ençà ha plogut molt i també han anat canviant les meves idees geològiques. Però el que puc dir és que la meva visió de la geologia de Formentor s'ha anat enriquint amb el pas del temps.
La veritat és que s'ha escrit molt sobre la geologia d'aquesta àrea (Gelabert et al. 1991; Gelabert, 1998), i jo afegiré poc a que ja s'ha dit. Però si serveix per a donar a conèixer el nostre patrimoni geològic puc dir que em donaré per ben satisfet.
Per començar diré que la zona que aniré tractants en aquesta pàgina tracten de la península que es troba a l'extrem nord de Mallorca, just al nord de la badia de Pollença i a la vora de la localitat del Port de Pollença (localment anomenat com a "u moll"). No és gens exagerat dir que aquesta és una de les zones més maques per poder apreciar les morfologies estructurals que corresponen a una tectònica compressiva. Aquesta zona està formada per una sèrie de blocs encavalcats un sobre els altres. Aquesta és la manera que tenim de referir-nos els geòlegs a una estructura formada per un apilament de blocs que pujen uns sobre els altres. També és poden veure exemples molt guapos de plecs i de falles que compliquen un poc una estructura que a primera vista pot semblar senzilla.
Foto 1. En la fotografia (extreta de angelikaundpeter) es poden veure els blocs encavalcats uns sobre els altres. Aquest apilament de blocs encavalcats també es pot apreciar en la imatge del Google maps que es posa a continuació.
Figura 1. Imatge de satèl·lit de la península de Formentor. Pitjau aquí per veure els punts d'interès geològic de la zona.
L'expectacularitat d'aquest paisatge ha fet que s'hagi considerat un dels patrimonis geològics més importants de les illes Balears (Durán Valsero, 2006).
Mapa geològic
Per a l'elaboració d'aquest mapa he usat com a base la cartografia geològica annexa al pla hidrològic de les illes Balears, així com he tengut en compte les cartografies geològiques de l'IDEIB i de Gelabert (1998).
Figura 2. Mapa geològic de la península de Formentor. Pitjau sobre la foto per engrandir-la.
En ell es pot apreciar l'estructura tectònica formada per una sèrie de blocs encavalcats, a més de dues generacions de falles normals. Les primeres (com la de cala Bóquer) s'haurien format abans de la fase compressiva de la zona (que formà els encavalcaments i els plecs) i podrien haver tengut dos moviments, primer com a falla normal i després com a falles inverses (Gelabert, 1998), també hi ha una altra generació de falles normals (menys important) formades després de la fase compressiva de la serra. Gelabert et al. (1991) senyalen que algunes falles han tengut un moviment dextre tardà.
Materials
Els materials que apareixen a la zona de Formentor són els que estan senyalats a la columna que veim a continuació.
Figura 3. Columna estratigràfica sintètica de Mallorca amb indicació dels materials que afloren a la península de Formentor.
També podeu veure-la amb més detall a la nota escrita en el meu blog en què comentava la columna estratigràfica sintètica de Mallorca.
http://dcrespi.blog.com/3337412/
Anant de més antic a més modern els materials que podem trobar a la zona de Formentor són els següents:
- Argiles de diversos colors, guixos i roques volcàniques del Keuper (Triàsic superior). Aquests materials només afloren a prop de la cala de Formentor i a la cala de Sant Vicenç, encara que no són gaire visibles.
- Dolomies del Retià (Triàsic superior). Com a criteri de camp per a diferenciar aquestes dolomies de les dolomies i calcàries dolomítiques del Lias veurem que en les retianes l'estratificació és ben visible, mentre que a les liàsiques no es veu. Aquestes dolomies poden veure's a tots els vessants nord-occidental de les serres que conformen la península de Formentor. A diferència dels materials liàsics, no es troben a les zones més elevades de les muntanyes de Formentor.
- Dolomies, calcàries dolomítiques i bretxes dolomítiques del Lias inferior (Juràssic inferior). A diferència de les dolomies del Retià els materials del Lias inferior presenten al paisatge un aspecte molt massiu, no es veu l'estratificació. Conforma les zones més elevades de les muntanyes de la península de Formentor (i de tota la serra de Tramuntana).
- Calcarenites de Sant Elm (Miocè inferior). Aquestes calcarenites, en la zona de Formentor, es troben per sobre dels materials anteriors, i no apareixen els materials que en altres zones de Mallorca es troben entre els del Lias i els miocènics. En tots els afloraments la base del Miocè s'emplaça discordantment sobre els materials que té per sota. Aquesta unitat conté calcarenites bioclàstiques i conglomerats. Són freqüents els fòssils d'equinoderms i d'ostreids (com pot veure's en algunes imatges dels punts d'interès geològic). Aquests materials s'emplacen a les vores de les valls entre les serres. Representen materials sedimentats en ambients costaners en el moment en què començaven a emergir les muntanyes formades per la compressió que donar lloc a la serra.
- Turbidites de Banyalbufar (Miocè inferior). Emplaçades per sobre de les calcarenites amb un contacte discordant. Estan formats per l'alternança de margues i calcarenites transportades per corrents de turbidesa a una certa fondària sota l'aigua. Aquests materials afloren al centre de les valls que es troben entre les diverses serres que conformen la península de Formentor.
- Quaternari. En la zona de Formentor no estan representats altres materials posttectònics més que els quaternaris. Troban tant eolianites (marès) que representen antigues zones dunars, com dipòsits marins poc profunds, i llims i conclomerats que representen la sedimentació continental.
Del cap de Formentor a cala Figuera
Ara començarem a introduir aspectes concrets del lloc. Començarem el nostre viatge pel nord, de fet per l'extrem nord de Mallorca, al cap de Formentor. I després ens endinsarem en diversos aspectes de la seva interessant geologia.
Els seus punts d'interès geològic més relevants es poden veure al mapa que pos a continuació.
http://maps.google.com/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13
Començaré amb una vista presa des del far de Formentor.
Foto 2. Vista del far de Formentor.
Aquesta imatge és molt significativa del que és la geologia d'aquesta zona. Està presa mirant cap a cala Figuera i en ella podem veure la morfologia que reflecteix l'estructura geològica de l'entorn. Amb blocs superposats uns a sobre dels altres.
Un altre dels aspectes destacats de la geologia d'aquesta zona fa referència al carst. Aquest és un conjunt de formes de dissolució que es produeixen per l'acció de les aigües sobre les roques calcàries. Un exemple bastant significatiu de depressió càrstica la trobam al pla de les Basses, molt a prop del cap de Formentor. Al centre d'aquesta depressió es troba l'avenc del Pla de les Basses de 125 m de fondària (MEDIAVILLA, 1980).
Foto 3. El pla de les Basses, exemple de depressió càrstica.
Sens dubte el punt més interessant del nostre recorregut és cala Figuera, indret destacable per diversos motius (petrològic, estratigràfic, geomorfològic i tectònic). En primer lloc cal destacar la morfologia de la zona, que segueix l'estructura geològica. Per altra part, això és característic de tota la zona de Formentor. La cala s'ha format on hi havia els materials més blans (les turbidites del Miocè inferior), mentre que els laterals de la cala estan formats per materials menys erosionables (calcarenites del Miocè inferior i calcàries dolomítiques del Lias). Aquest també és un bon punt per reconèixer els materials als que ja ens hem referit en notes anteriors.
Foto 4. Calcarenites de Sant Elm, Miocè inferior basal, de cala Figuera. Cal destacar la presència d'alguns fòssils, com aquest equinoderm.
Foto 5. Turbidites de Banyalbufar localitzades a cala Figuera. Aquestes es formen per corrents de turbidesa que són com a allaus submarins, i es caracteritzen per l'alternança de calcarenites i margues.
Foto 6. Eolianites del Quaternari, conegudes popularment com a marès.
Des del punt de vista petrològic el més destacat de cala Figuera és la presència d'ignimbrites. Aquestes són roques vulcanosedimentàries, és a dir que tenen origen volcànic però s'emplacen dins de sèries estratigràfiques i poden contenir fòssils (generalment restes vegetals carbonitzades). Aquesta roca fou descrita per ADAMS (1988). Les ignimbrites de cala Figuera es troben emplaçades dins de la formació calcarenítica del Miocè inferior, pel que es pot deduir que la seva edat és aquesta. Aquests materials no destaquen molt en el paisatge però es poden seguir gràcies a que hi ha un camí que segueix pràcticament el seu aflorament.
Foto 7. Ignimbrita de cala Figuera. Pot veure's com una roca formada per quars i feldspat amb algunes restes vegetals carbonitzades.
Quan a l'estructura, el primer que ens xocarà serà la falla del túnel. Aquesta posa en contacte les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) amb les dolomies del Retià (Triàsic superior).
Foto 8. Detall de la falla del túnel, destaca un pla de falla molt visible.
Per sota del pla de falla podem veure unes bretxes de falla que estan afectades per una cisalla bastant destacable. Per la cisalla podem veure que aquest pla de falla ha tengut un moviment destre, tal com ens senyalen GELABERT et al. (1991) i GELABERT (1998).
Foto 9. Bretxes de la falla del túnel. És visible el clivatge format per la cisalla. Podeu veure una foto sense interpretar a l'àlbum i al mapa.
També cal destacar el contacte entre les calcarenites del Miocè inferior i el Retià que aflora a la carretera, entre el túnel i l'aparcament. En aquest punt es pot veure que el contacte és per falla.
Foto 10. Contracte entre les calcarenites del Miocè inferior i les dolomies del Retià. En aquest punt és per falla. Podeu veure una foto sense interpretar a l'àlbum i al mapa.
El darrer tret estructural a destacar d'aquesta zona és el sinclinal de cala Figuera. Aquest és molt visible en el camí que davalla a la cala des de l'aparcament, gràcies a que les capes calcarenítiques, més dures, de les turbidites donen relleu.
Foto 11. Sinclinal de cala Figuera, en les turbidites del Miocè inferior. Podeu veure una foto sense interpretar a l'àlbum i al mapa.
Finalment podem veure algunes fotos en les que destacarem alguns aspectes de l'estructura geològica de cala Figuera.
Foto 12. En aquesta fotografia podem veure en un primer pla les calcàries dolomítiques del Lias (que es troben per sobre de la falla del túnel), just en segon pla hi ha un cons de dejecció amb blocs caiguts i per darrera hi ha (d'esquerra a dreta) les turbidides miocenes amb el sinclinal, el Quaternari (marès) discordant per sobre dels materials miocènics, les calcarenites miocènes discordants per damunt de les calcàries dolomítiques del Lias un altre cop. Podeu veure una foto sense interpretar a l'àlbum i al mapa.
Foto 13. A l'esquerra podem veure les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) i a la dreta el sinclinal de cala Figuera que afecta les turbidites del Miocè inferior.
Foto 14. Per sobre tenim les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior), a la base de les calcàries hi ha les dolomies del Retià (Triàsic superior), el contacte entre les dues formacions és per falla (la mateixa que hem vist al túnel). També podem veure el contacte entre el Retià i les calcarenites del Miocè inferior. En aquest punt és per falla (la que hem vist a la carretera). Les turbidites del Miocè inferior afloren a la carretera a prop de l'aparcament. El contacte entre les turbidites i les calcarenites miocèniques és discordant. Podeu veure una foto sense interpretar a l'àlbum i al mapa.
Albercutx i el mirador
Seguint amb el nostre recorregut particular sobre la geologia de Formentor, és necessari fer una aturada al mirador i a la talaia de Formentor. No sols per gaudir de les vistes sinó també per poder observar el paisatge amb ulls geològics.
En primer lloc destacarem la vista que es pot contemplar des de la talaia d'Albercutx. La visió és realment esplèndida, però ens concentrarem en els aspectes geològics.
Foto 15. Estructura de la zona nord de la península de Formentor vista des de la talaia d'Albercutx.
Podeu veure una fotografia sense interpretar en l'àlbum de fotos i en el mapa.
Aquesta foto és molt representativa de l'estructura geològica d'aquesta zona, podem apreciar diversos blocs encavalcats. Observant la foto des de l'esquerra cap a la dreta, en primer lloc podem veure un encavalcament que passa per devora la coneguda illa del Colomer (imatge habitual en les promocions turístiques de Mallorca), per davall de la muntanya del Pal. De fet podem apreciar que aquí hi ha un encavalcament degut a l'alternança de materials. L'illa del Colomer està formada per bretxes i dolomies massives del Lias, com pot veure's pel seu aspecte massiu i pel relleu que donen. Al vessant nord-occidental del Pal veim les dolomies del Retià (estratigràficament per davall del Lias), i a prop del cim tornen aparèixer les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta alternança ens diu que enmig hi ha d'haver qualque cosa que permeti aquesta repetició, i aquesta cosa és un encavalcament. Més cap a la dreta, veim el fons de la vall. El fet que aquí hi hagi una vall està condicionat pels materials que tenim, ja que en aquest punt trobam les turbidites del Miocè inferior, que degut a que són menys resistents a l'erosió no formen relleu. En la fotografia no es veuen massa bé, però si que les veurem si recorrem la carretera que mena al cap de Formentor, ja que poden veure's en diversos talls de carretera. Més cap a la dreta apareixen el Retià i el Lias. El fet que estiguin repetits ens diu que aquest no és un encavalcament simple sinó que el bloc encavalcat consta de diverses làmines.
Ara ens n'anirem cap al port de Pollença. Just a l'entrada hi ha una redona amb l'entrada a una finca. Aquesta és la finca d'Albercutx. A l'entrada hi podem fer una aturada per veure la vista. En aquest punt apreciarem algunes característiques clares de l'estructura geològica de l'àrea que visitam:
Foto 16. Estructura d'Albercutx vista des de la carretera del Port de Pollença a Formentor.
És interessant constatar els materials i les estructures que podem veure en aquest punt. Partint de l'esquerra de la fotografia podem veure una serra formada per bretxes i dolomies massives del Lias. Al vessant sud-oriental podem veure les calcarenites del Miocè inferior que les apreciam perquè presenten una coloració un poc més blanquinosa i perquè donen un escaló al relleu. Les turbidites del Miocè inferior també es poden apreciar, aquestes per la manca de detalls que es veuen al terreny i per sobre tornam trobar les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta repetició de la sèrie ens torna indicar la presència d'un encavalcament. Per sobre (a l'esquerra de la fotografia) veim les dolomies del Retià (ben visibles en els talls de la carretera) i per sobre el Lias una altra vegada, cosa que ens indica un altre encavalcament.
Cala Bóquer
La vall de Bóquer és un lloc molt interessant des del punt de vista geològic, i un indret clau per entendre la geologia d'aquesta zona i de la serra de Tramuntana. Amb aquesta nota en endinsarem un poc més en diversos aspectes geològics d'aquesta zona, especialment de la seva estructura geològica.
Fent una secció des de la serra del Cavall Bernat, que ens separa de la cala de Sant Vicenç, cap al sud-est hi trobaríem els següents materials: dolomies i calcàries dolomítiques del Lias, calcarenites del Miocè inferior, turbidites del Miocè inferior (que constitueixen els materials del centre de la vall), dolomies del Retià (Triàsic superior) i una altra vegada dolomies i bretxes del Lias. Hi trobam doncs una repetició de la sèrie estratigràfica.
Començarem per veure l'estructura general d'aquests materials en primer lloc podem veure com es disposen els materials del Miocè.
Fig. 17. Sinclinal de cala Bóquer, per veure la foto sense interpretar pitjau aquí.
A la cala podem veure la disposició que tenen les turbidites miocèniques, ja que l'alternança de capes calcarenítiques (menys erosionables i que destaquen més al paisatge) i margoses (més erosionables i que destaquen menys) ens mostra bé l'estructura. Aquí podem veure que les turbidites estan plegades formant un sinclinal. Al nucli del sinclinal hi podem veure una capa replegada. Això es degut que l'escurçament que sofreixen les capes més properes al nucli és major que les que sofreixen les capes més externes. Podem veure el detall d'aquests plecs.
Fig. 18. Detall dels plecs de les turbidites del Miocè inferior a cala Bóquer.
A més les turbidites també presenten clivatge. Aquest es forma també per la deformació, i es manifesta com una sèrie de plans perpendiculars a la direcció de màxim escurçament. L'erosió desfà aquests materials que es disgreguen en unes formes que semblen "patates fregides".
Fig. 20. Disgregació en forma de "patates fregides" dels materials margosos de les turbidites miocèniques de cala Bóquer degut al clivatge.
Fig. 21. Detall del clivatge en els materials calcarenítics de les turbidites miocèniques. En aquests materials l'espaiat entre els plans de clivatge és major.
En les turbidites apareixen altres estructures.
Fig. 22. Detall dels plecs sedimentaris de les capes calcarenítiques de les turbidites miocèniques.
Aquests tipus d'estructura es formen quan els materials encara no estan consolidats i són per tant plecs sedimentaris, no formats per la tectònica compressiva.
També podem veure la disposició de les dolomies del Retià i les dolomies i bretxes del Lias al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer.
Fig. 23. Contacte entre les dolomies del Retià (Triàsic superior) i les dolomies i bretxes del Lias (Juràssic inferior) al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer. Podeu veure la imatge sense interpretar pitjant aquí.
En la fotografia podem veure les capes quasi verticals del Retià en contacte amb el Lias. El contacte és per falla i s'interpreta com una falla que ha tengut un moviment distensiu abans de l'etapa compressiva, i un moviment compressiu durant l'etapa compressiva. Finalment podem veure la disposició general dels materials que trobam a la vall de Bóquer.
Fig. 24. Vista de Bóquer des del cinturó de ronda del port de Pollença. Podeu veure una imatge sense interpretar pitjant aquí.
En aquesta foto podem veure la continuació del sinclinal que havíem vist a cala Bóquer. Aquest també afecta als materials del Retià i del Lias. A l'esquerra de la imatge veim el Lias del flanc nord-occidental del sinclinal, capbussant cap al sud-est. Al centre de la vall tenim els materials miocènics, que sabem que estan plegats formant un sinclinal. Just per sobre de les cases de Bóquer tornam trobar les dolomies i bretxes del Lias, amb disposició quasi vertical. Un poc més a la dreta de la imatge tenim les dolomies del Retià (també quasi verticals) i per sobre una altra vegada els materials del Lias. Entre els Retià i el Lias podem veure la falla que ja havíem senyalat abans. I finalment, de nou les dolomies del Retià que encavalquen el Lias.
Cala de Sant Vicenç
Ara la nostra visita serà de la cala de Sant Vicenç, visitant diversos punts de la costa. Començarem per la cala més occidental (cala Barques), seguirem per cala Clara, veurem la punta de la Torre, i llavors veurem cala Molins, i acabarem a cala Carbó, la més oriental. Per veure un mapa de la zona pitjau aquí. Començarem la nostra visita per cala Barques que és la més occidental de les cales de Sant Vicenç. En aquesta cala podem apreciar les calcarenites del Miocè inferior que afloren a l'oest d'aquesta. 
Foto 25. Cala Barques, on es poden veure les calcarenites del Miocè inferior. També podem pegar una ullada cap a l'est de la cala. Veurem en primer terme la punta de la Torre i més al fons la serra del Cavall Bernat. La punta de la Torre la veurem amb més detall ja que és un punt d'interès geològic especial d'aquesta zona. A la base de la punta de la Torre afloren les turbidites del Miocè inferior. Just per sobre hi ha les dolomies calcàries i les bretxes del Lias inferior. El contacte entre les dues unitats és per falla com veurem més endavant. Més cap a la punta tornen aflorar les calcarenites del Miocè inferior i a la vora de la mar hi ha les eolianites (marès) del Quaternari, tan freqüents a les costes mallorquines. Més al fons veim les dolomies del Triàsic inferior (Retià) que les veurem aflorar a cala Carbó i, encara més enfora, les bretxes i dolomies del Lias inferior que formen la serra del Cavall Bernat.
Foto 26. Vista interpretada del paisatge que es veu des de cala Barques mirant cap a l'est. Per a veure una foto sense interpretar pitjau aquí El contacte entre les turbidites del Miocè inferior i les dolomies i bretxes del Lias és bén visible a cala Clara, just davora la punta de la Torre. Allà es pot veure que el contacte és per falla. Exactament és un encavalcament que posa el Lias per sobre del Miocè i correspon a la tectònica compressiva que formà la serra.
Foto 27. Contacte entre les turbidites del Miocè inferior i les dolomies i bretxes del Lias a cala Clara. Es pot veure que el contacte és per falla
. 
Foto 28. Detall de la falla de cala Clara en què es poden veure les estries de falla. Si ens desplaçam cap la punta de la Torre podem veure el contacte entre les turbidites i les calcarenites del Miocè inferior. La falla se situa just per sobre del contacte entre aquestes dues unitats.
Foto 29. Contacte entre les turbidites i les calcarenites del Miocè inferior. La falla que posa en contacte les dolomies i bretxes del Lias inferior se situa a la part de sobre de la foto. La falla que posa en contacte el Lias amb el Miocè es pot seguir fins a la punta de la Torre. 
Foto 30. Falla entre el Miocè i el Lias a la punta de la Torre. A l'esquerra es pot veure el Quaternari (marès) adhedit. Per veure la foto sense interpretar pitjau aquí. També podem tenir una altra visió del contacte si pujam un poc més.
Foto 31. Punta de la Torre, vista des de dalt. Podeu veure una foto sense interpretar si pitjau aquí.
Foto 32. Calcarenites del Miocè inferior a la punta de la Torre, a la foto podem veure un fòssil d'ostreid. Si seguim el carrer que voreja la costa podem veure altres coses curioses. Tot d'una veim que per sobre de les dolomies i bretxes del Lias venen les dolomies del Retià. El contacte entre els dues unitats és per falla, ja que hi torna haver un altre encavalcament. Aquesta falla du associada una zona de cisalla que és ben visible a la vora del carrer.
Foto 33. Contacte entre les dolomies i bretxes del Lias i les dolomies del Retià. A la foto es pot apreciar la zona de cisalla associada a aquest encavalcament. Podeu veure la foto sense interpretar pitjant aquí.
Foto 34. Detall de la cisalla. Ara podem travessar cala Molins i arribar a una petita cala anomenada cala Carbó. Aquí podem veure les dolomies del Retià. A més podem apreciar que aquestes es trobem plegades. El plegament es produí en la mateixa etapa compressiva en la que es formaren els encavalcaments que acabam de veure.
Foto 35. Plecs en les dolomies del Retià (Triàsic inferior) a cala Carbó. Per a veure la bibliografia consultada visitau les altres notes publicades en aquest blog sobre geologia de Formentor. Esper que les notes que he penjat sobre la geologia d'aquesta àrea puguin ser útils a la gent que vulgui veure-la amb ulls geològics.
BIBLIOGRAFIA
ADAMS, A.E. (1988) "Mallorcan Geology". Department of Extra-mural Studies, University College, Cardiff.
DURÁN VALSERO, J.J. (2006) "Illes d'aigua, patrimoni geològic i hidrogeològic de les illes Balears". Instituto Geológico y Minero de España; Conselleria de Medi Ambient, Govern Balear.
GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) "Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)". Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 34: 85-94.
GELABERT, B. (1998) "La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca". Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.
MEDIAVILLA, M. (1980) "Las simas del Pla de les Basses". Endins 7:17-21.
PÀGINES WEB
http://www.ideib.cat
http://dma.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=259&cont=6504
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada